dimecres, 23 de febrer de 2011

No amaguis la llengua

Sembla que ens estiguem acostumant a rebre atacs a la nostra cultura, a la nostra llengua, i en definitiva a tot allò que ens és propi, català. Ja no ens sobta quan llegim o escoltem nous titulars que parlen de retallades, s'ha convertit en la tònica general. Però realment, anant més enllà d'un atac indiscriminat, en quins arguments es sostenen les seves retallades?
Si parlem de les últimes sentències que anul·len l'ús preferent de la llengua catalana, tant a l'escola com a l'administració i als mitjans, en què es basen els suposats recursos contra aquests articles, a part de considerar-los anticonstitucionals? Doncs bé, de ben segur, no es basen en criteris reals i verificables sobre la situació del català al nostre país. Per molt que ens vulguin fer creure el contrari, la realitat lingüistica en què vivim està molt lluny de la suposada normalització.
Tot i que no és bo generalitzar, dins de la regió metropolitana de Barcelona on visc, parlar català és gairebé un mèrit. I a voltes, un insult. Als carrers, als comerços, a les institucions, hom escolta ben poques vegades converses en català. Trobem dificultats per ser entesos quan demanem un entrepà de formatge o quan volem fer un simple tràmit com és demanar hora pel metge, entre una llarga llista de situacions. I clar, si parles en català i no canvïes de llengua, ets una maleducada. Cada vegada més catalanoparlants decideixen fer aquest canvi al castellà, sense ser conscients que no tan sols tenen dret a ser atesos en la seva llengua, sinó que sense voler-ho estan relegant la seva pròpia llengua a un ús tan sols familiar.
Aleshores ens preguntem: què només volen veure una cara de la moneda, senyores i senyors del PP, PSOE i Ciutadans? Clar, el discurs anticatalanista ven molt bé en segons quins sectors. Però s'han molestat a passejar-se pel pati d'una escola per escoltar quants nens i nenes del nostre país parlen en català? La resposta serà negativa, i ben pocs, sens dubte. No ens oblidem, reclamen la cooficialitat del català juntament amb l'espanyol, però sempre en favor d'aquest últim sense ni tan sols reconèixer que la llengua catalana és la que està en un greu desavantatge.
Més enllà de tot plegat, cal recordar que tot article o llei (si és que no és anul·lada des de Madrid) quedarà simplement en això, i que per tant som nosaltres mateixos els qui tenim la responsabilitat de fer-les palpables, que el català sigui una llengua viva i rica, i l'idioma en què s'expressaran els nostres fills, néts, i besnéts. Nosaltres som els únics que podem conservar la nostra llengua catalana. Ens podran retallar tots els drets, però no ens tallaran la llengua. Ensenya-la! No l'amaguis, perquè tots sabem que qui perd els seus orígens perd la seva identitat.

1 comentari: